Eth Conselh Generau d’Aran a liberat en Vilamòs a ua femelha de caparròi, Elisabeth. Er animau apareishec en deseme en parc de fauna Aran-Park (Bossòst), a on suberviuec bères setmanes en tot alimentar-se deth minjar des arrianglos e des lops deth parc, atengut que presentaue un estat fisic fòrça deteriorat e non podie volar. Per aguest motiu siguec transportada ath Centre de Recuperacion de Fauna Sauvatja de Vallcalent (Lhèida), dera Generalitat de Catalonha, a on s’a recuperat deth traumatisme qu’auie sofrit enquia que, 3 mesi dempús, es cuidadors considerèren qu’ère reabilitada entara vida sauvatja.

Pendent era estada en Centre de Recuperacion se li realizèren diuèrses pròves veterinàries entà escartar d’autes possibles afeccions, coma es provocades per tòxics (mès que mès plom), trèts d’armes de huec o problèmes respiratoris o cardíacs. Totes es pròves gesseren negatives.

Aguesta espècia ei en perilh d’extincion, per açò s’a liberat damb sistèmes d’identificacion visuau e un emissor GPS que permeterà coneisher-ne es movements e era evolucion pendent es pròplèus ans. Aguesti animaus presenten ua nauta mobilitat, sustot es individus sense territòri de cria coma aguest, de sòrta que pòden realizar desenes de quilomètres d’ua punta a auta deth Pirenèu en pòques ores, per açò eth seguiment GPS ei çò de mès aconselhat entad aguest tipe d’audèths.

Elisabeth, siguec capturada e identificada peth prumèr còp er an 2005 a Garcipollera (Aragon), quan ja ère ua femelha adulta, de sòrta qu’actuauments se calcule qu’a aumens 16 ans. Eth toti aguesti ans non a regentat jamès cap territòri e non a arribat a criar. Ei un exemple dera baisha taxa reproductritz d’aguesta espècia e deth sòn estatus permanent de perilh d’extincion.