Vielha, 31 d’agost de 2017.- Eth conselhèr de Cultura dera Generalitat de Catalonha, Lluís Puig, a realizat aué era sua prumèra visita oficiau coma conselhèr dera Generalitat ena Val d’Aran. Eth conselhèr a estat arrecebut en Les peth sindic d’Aran, Carlos Barrera, e peth baile dera poblacion, Emilio Medan. En aguest prumèr acte dera visita institucionau eth conselhèr a visitat era quau serà era futura sedença deth Centre d’Interpretacion des “Hèstes deth Huec”, atau coma eth projècte museistic que se preve qu’entre en foncionament en ostiu der an 2018. Aguest centre, tau e coma a explicat eth sindic d’Aran, tanben aurà ua antena ara poblacion d’Arties, en Naut Aran, a on tanben se celèbre era Hèsta deth Huec era net de San Joan.
En deseme de 2015, eth comitè intergovernamentau dera Unesco declarèc es halhes deth Pirenèu coma Auviatge Immateriau dera Umanitat. Aguesta catalogacion contemple es 63 hèstes deth huec que se celèbren pendent eth solstici d’ostiu enes Pirenèus, que s’includissen entre ères es crèmes des Haros dera Val d’Aran de Les e Arties.
Era visita a contunhat ena Casa deth Senhor d’Arrós, sedença der Archiu Generau dera Val d’Aran e sedença des reünions plenàries deth Conselh Generau d’Aran, a on dempús de signar eth libre d’aunor, eth conselhèr de cultura a pogut veir Era Querimònia.
Era Querimònia ei eth privilègi concedit peth rei Jaime II d’Aragon eth Just entara Val d’Aran en 1313 e que constituís eth dret istoric d’Aran. Eth privilègi se concedic des deth Casteth deth Rei de Lhèida, dempús deth retorn dera Val ath domeni dera Corona d’Aragon, e un còp finalizat era administracion fiduciària d’Aran pes reis de Mallorca. Damb era fin d’afermar eth domeni dera Val d’Aran eth rei Jaime II d’Aragon ordenèc compilar per escrit es Emplecs e Costums deth dret consuetudinàri aranés, e ath madeish temps recompensèc as aranesi en tot concedir-les franqueses e privilègis. A cambi, es aranesi acceptauen eth pagament d’un unic tribut ath rei per vesin, eth Galin Reiau, consistent en ua panièra de forment der an qu’equivalie a un Galin o setau part d’ua quartièra aranesa.
Mès tard eth conselhèr Puig e eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, acompanhadi deth director dera Agéncia Catalana de Patrimòni Culturau, Jusèp Boya, e dera directora deth Musèu dera Val d’Aran, Carla del Valle, an visitat eth Musèu dera Tor deth Generau Martinhon, a on s’a hèt era presentacion deth pè dera batiadera romanica deth S.XII- XIII dera glèisa de Sta. Maria de Mijaran, cedit peth Depòsit dera Colleccion Nacionau d’Art dera Generalitat de Catalonha ath Musèu dera Val d’Aran.
Eth conselhèr de Cultura, Lluís Puig, a avalorat fòrça positivaments eth trabalh des equipes museistiques e d’auviatge dera Val d’Aran e s’a mostrat receptiu ara demanda deth sindic d’Aran d’ampliacion dera sedença der Archiu Generau d’Aran, qu’en paraules deth sindic, ei actuauments ath limit dera sua capacitat, en part gràcies as aportacions de particulars e familhes araneses sensibles ara preservacion dera istòria e der auviatge aranés.
Pera sua part eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, a metut en valor era complicitat entre eth Conselh Generau d’Aran e eth departament de Cultura dera Generalitat enes objectius entara defensa dera pervivéncia dera cultura e er auviatge d’Aran en çò que tanh a projèctes de present e de futur en aguesti àmbits. Eth sindic d’Aran, a arrebrembat er esfòrç qu’amie a tèrme eth Govèrn d’Aran, en preservacion der auviatge enes glèises araneses entara sua mantenença e conservacion, qu’a dit, ei exemple en tot eth país.
Fin finau eth conselhèr de Cultura e eth sindic d’Aran, an visitat era sedença der IEA-Academia aranesa dera lengua occitana, a on an estat arrecebudi peth president dera Academia, Jusèp Loís Sans e eth rèste de membres der Institut .
