Eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, amassa damb eth conselhèr d’Agricultura, Ramaderia e Medi Naturau d’Aran, Jose Enrique Arró, e eth conselhèr de Territòri d’Aran, Jose Antonio Boya, s’an reünit damb eth responsable d’accion sindicau des comarques de montanha d’Unió de Pagesos, Joan Guitart.

En aguesta reünion, eth Govèrn d’Aran a realizat ua ampla explicacion des mesures qu’plique en politica de supòrt ara ramaderia extensiva de nauta montanha entà minimizar era afectacion dera preséncia der ós sus eth sector ramadèr.

S’a coïncidit en besonh qu’era Generalitat de Catalunya arreconeishe formauments era delimitacion geografica der espaci ós, basicaments ei eth territòri a on s’a constatat enes darrèri 20 ans (1995-2016) era preséncia reiterativa d’exemplars d’ossi. Aguest espaci ei eth territòri d’Aran e ua part deth Pallars Sobirà (Alt Àneu, Lladorre e Vall Ferrera). En aguest espaci ei a on s’a d’ncidir e implantar naui critèris ath madeish viatge de resòlver es indemnizacions per atac d’ós, ena rèsta de territòris a on era preséncia der ós sigue esporadica e pòc frequenta tanben s’a de melhorar era tramitacion des indemnizacions.

En aguest sens, es representants d’Unió de Pagesos an anonciat que cau daurir un debat sus era capacitat territoriau deth Pirenèu entà seguir suportant eth creishement deth numèro d’exemplars d’ossi. Aguest tanben ei un critèri compartit peth Conselh Generau d’Aran.

Era problematica des atacs d’arrianglos tanben s’a plantejat coma un grèu problèma entara ramaderia extensiva deth Pirenèu e fòrça preocupant pera rapida evolucion d’aguesti carronhaires a comportaments de depredacion.

Eth Conselh Generau d’Aran a facilitat un exemplar deth brolhon qu’eth Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente der Estat a hèt entà qu’era Val d’Aran pogue acuélher un assag d’ua durada de 2 ans entara liberacion de 4 exemplars de gatilops boreals: 3 femelhes e 1 mascle esterilizat entà evitar quinsevolh probabilitat de reproduccion, e equipadi damb doble sistèma de localizacion.

Un còp hèta era analisi dera evolucion d’aguest assag, serie quan es representants des ajuntaments e sectors implicadi prenerien era decision finau de contunhar o dar per finalizat er assag, damb era captura des 4 exemplars.

A quedat clar qu’aguest assag ei entà poder avalorar eth contròl qu’eth gatilop pòt hèr sus auti depredadors d’espècies protegides qu’actuauments hèn ua pression desmesurada sus espècies coma eth paom, perditz blanca, perditz cherra, eca. Sense desbrembar era depredacion qu’actuauments tanben hè sustot era aguinèu sus es anhets.

Es representants deth Govèrn d’Aran tanben an informat sus es prepauses hètes ara Direccion Generau de Politica Ambientau dera Generalitat de Catalunya entà melhorar er actuau modèl de mesures de supòrt ara ramaderia extensiva de nauta montanha e parallelament tanben se trabalhe ena avaloracion economica d’aguest traspàs de competéncies ath Conselh Generau d’Aran.

Vielha, 6 de mai de 2016

Conselh Generau d’Aran: Núria Sanjuan