• Pendent eth Plen extraordinari deth Conselh Generau d’Aran amiat a tèrme aguest maitin, s’a aprovat per unanimitat era prepausa deth govèrn d’Aran de presentacion d’ua iniciativa legislativa en Parlament de Catalunya entà modificar era Lei 8/2022 sus er emplec e aprenedissage des lengües oficiaus en ensenhament non universitari, qu’elimine eth caractèr de lengua veïculara der aranés ena escòla.

• Era sindica d’Aran presentarà deman formauments aguesta Iniciativa Legislativa en registre deth Parlament de Catalunya, en tot coincidir damb era sua compareishença d’enguan.

Eth Plen deth Conselh Generau d’Aran a aprovat aué, per unanimitat, era proposicion de lei de modificacion dera disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh, sus er emplec e aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari, qu’elimine eth caractèr de lengua veïculara der aranés.

“Atau coma dejà anoncièrem eth passat mes de junhsèga e coma trasladèrem as grops parlamentaris en seteme, eth Conselh Generau d’Aran presentarà deman ua iniciativa legislativa en Parlament de Catalunya entà sollicitar era modificacion dera disposicion addicionau dera Lei entà qu’er aranés recupère eth caractèr de lengua veïculara dera escòla aranesa” afirmaue era sindica d’Aran, Maria Vergés, en tot híger que: “demanaram autant ara Mesa deth Parlament coma as grops politics qu’aguesta iniciativa legislativa sigue tramitada peth procedement de lectura unica entà non alongar mès aguesta situacion de manca de seguretat juridica tara nòsta lengua”.

Vergés tanben explicaue que: “èm conscients dera polemica qu’a acompanhat ara aprovacion d’aguesta Lei mès, dera madeisha manèra qu’era pròpria Lei mos releguèc a ua disposicion addicionau unica, entenem qu’era modificacion soqnue d’aguesta disposicion addicionau non a d’interferir ena rèsta der articulat e, per tant, demoram que pogue recéber eth supòrt de, aumens, des grops politics qu’aprovèren era Lei en prumèra instància, tot e que serie desirable arténher eth vòt de toti es grups politics”.

Cau rebrembar qu’er aranés ei lengua oficiau de Catalunya e qu’era escòla aranesa pòrte mès de trenta ans impulsant un modèl lingüistic d’èxit que garantize qu’er escolanat aranés acabe era sua etapa d’educacion obligatòria damb eth mestreg de cinc lengües: es tres oficiaus, aranés, catalan e castelhan, e dues d’estrangères, franés e anglés.

Pendent eth Plen, era sindica tanben a hèt referéncia ara dramatica situacion que trauèsse era nòsta lengua: “hè ues setmanes, compartiem es donades obtengudes ena enquesta lingüistica realizada ar escolanat der Institut d’Aran. Er aranés ei era lengua familhara, combinada damb d’autes lengües, d’un 17,9% des estudiants, un 18,8% declaraue auer er aranés coma lengua d’identificacion e sonque un 2,4% manifestèc qu’era darrèra publicacion en hilats sociaus siguec en aranés. Aguesti resultats mòstren qu’er aranés se trape ath limit dera superviuença”.

Atau madeish, era sindica d’Aran a volut arregraïr eth supòrt deth grup dera oposicion en aguesta qüestion de país, çò que “legitime encara mès era nòsta demana en tot èster ua demana unanima dera maxima institucion aranesa”.