• A trauès d’aguest acte, impulsat peth Conselh Generau d’Aran, HèPic, eth Ministèri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic e era Associacion d’Innovacion en Territòris de Montanha, s’artenhec crear un hilat entà connectar as mès de 80 participants, un espaci a on escambiar coneishements e experiéncies e téisher sinérgies entre aguesti agents deth sector economic e dera innovacion, qu’arribèren de diuèrsi endrets der Estat

Ath torn d’ues 80 persones de diferents endrets de tot eth país preneren part ager ena prumèra Jornada d’Innovacion e Economia dera Val d’Aran, un acte impulsat peth Conselh Generau d’Aran, HèPic, eth Ministèri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic e era Associacion d’Innovacion en Territòris de Montanha.

Ad aguesta jornada dèren era benvenguda as assistents era sindica d’Aran, Maria Vergés, eth secretari generau entath Rèpte Demografic, Paco Boya, er alcalde de Vielha e Mijaran, Juan Antonio Serrano, e eth deputat dera Deputacion de Lhèida, Paco Cerdà. Pendent era sua intervencion, era sindica d’Aran destaquèc “era grana importància qu’an aguestes jornades entà dar a conéisher Aran coma un territòri de montanha de referéncia, qu’apòste pera innovacion en diuèrsi airaus claus e pera retencion e atraccion deth talent joen”.

Carlos Barrabés, expèrt en naues tecnologies e fondador d’ua consultora d’assessorament a pymes interessades ena innovacion e er emplec eficient dera tecnologia, aufric era charrada “Era innovacion coma palanca de transformacion en territòris de montanha”. Ara seguida, eth secretari generau Paco Boya, presentèc eth modèl de Centres d’Innovacion Territoriau (CIT), coma ei eth cas de HèPic ena Val d’Aran, e parlèc dera importància de bastir un hilat de persones, administracions e empreses: “es pòbles generam aprenedissatge e oportunitats qu’auem de compartir damb es autes territòris”, afirmaue.

Tanben s’amièc a tèrme ua exposicion e mòstra de projèctes innovadors en territòris de montanha coma eth nòste, que trabalhen en diferents sectors dera economia e que serviren coma exemples des possibilitats d’innovar qu’auem en endrets ruraus.

Entà finalizar, s’amièren grops de trabalh en tot plantejar diuèrsi rèptes relacionadi damb diferents airaus coma era cultura, eth miei ambient o era atencion sociau, entre d’auti, a on, de forma conjunta, es assistents plantejèren solucions as problèmes detectadi.

Ath long dera jornada se creèc un bon ambient de trabalh e d’escambi de coneishements e experiéncies entre diferents agents deth sector economic e dera innovacion.