• Aué s’an liberat en arriu Garona 75 exemplars de cabilat, neishudi en Centre de Conservacion Camadoca, a on se realize era cria en captivitat d’aguest peish a compdar deth 2006.
• Es escolans dera Escòla Zer Casteth Leon d’Es Bòrdes an participat ena liberacion des peishi.
Se tracte d’ua des accions de melhora des poblacions d’aguest peish, previstes en marc deth projècte LIFE LIMNOPIRINEUS, un projècte LIFE+ Natura coordinada peth Centre d’Estudis Auançadi de Blanes deth CSIC e qu’ei destinat ara melhora der estat de conservacion d’espècies e abitats aquatics dera nauta montanha des Pirenèus.
Er acte a compdat damb era preséncia deth conselhèr d’Agricultura, Ramaderia e Medi Naturau d’Aran, Jose E. Arró, eth conselhèr de Territòri d’Aran, Jose A. Boya, eth baile d’Es Bòrdes, Frances Medan, de Sorelló Estudis en Miei Aquatic, sòcis deth projècte LIFE LimnoPirineus, atau coma des responsables ADEFFA, que gerís eth Centre Camadoca. Ath delà, es escolans dera Escòla Zer Casteth Leon d’Es Bòrdes an participat ena liberacion des peishi.
Es exemplars an estat liberadi en un tram der arriu Garona, ena zòna d’accion deth projècte LIFE LIMNOPIRINEUS, entà refortilhar es poblacions romanents.
Ua espècia endèmica des Pirenèus, en perilh d’extincion
Eth cabilat o “cullereta” (Cottus hispaniolensis) ei un petit peish qu’aucupe arrius e torrents de nauta montanha, a on conviu damb era trueita comuna (Salmo trutta). Ei ua espècia endèmica dera vessanta nòrd des Pirenèus e, mès en concrèt, dera conca dera Garona, en tot includir era Val d’Aran, a on actuauments se trape extrèmaments menaçada a causa deth baish numerò d’individus e ar isolament respècte ara rèsta de poblacions dera conca. Sonque ei present en uns pòqui trams, damb densitats fòrça baishes.
Eth cabilat aucupe preferentaments trams d’aigües oxigenades, fòrt corrent e cèrta turbulència, e substrat peiregós. S’alimente, sustot, d’invertebrats aquatics, e ocasionauments tanben d’auti animalons, en tot includir es alevins dera trueita. Ei un animau que non se dèishe veir facilaments, donques qu’ei actiu pendent era net, deth temps que pendent eth dia acostume a demorar quiet en bèth lòc deth hons. Fòrça territoriau, eth mascle escuelh un espaci adequat a on era femelha i està, generauments jos ua pèira. Era ponuda ei ventilada e susvelhada permanentaments enquiath moment dera eclosion. Semble que pòt víuer enquiàs cinc ans.
Era situacion des poblacions de cabilat empejorèc drasticament pes granes avengudes deth junh deth 2013. De hèt, es scientifics cren qu’es darrèri exemplars de bèri trams der arriu Garona, qu’er Aiguamòg ei afluent, n’apoiridien auer desapareishut d’alavetz ençà, donques que non se n’an detectat pendent es darrères mòstres.
Trabalhs recents recomanen qu’era espècia sigue considerada en Perilh Critic (CR, Critically Endangered) dera Lista vermelha d’espècies menaçades dera Union Internacionau pera Conservacion dera Natura (IUCN Red List, en anglés) e en Perilh d’extincion (E) en Catalòg Espanhòu d’Especies Menaçades (Reau Decrèt 139/2011 de 4 de hereuèr).
Objectius dera melhora des poblacions de cabilat
Entà poder amiar a tèrme es liberacions d’aguest pèish s’an criat exemplars en captivitat a compdar de parentaus provenenti dera Val d’Aran. Aguest prètzhèt a estat encomanada ara ADEFFA e s’a amiat a tèrme en Camadoca, centre de cria de fauna sauvatja e educacion ambientau. Damb eri, se demore refortilhar es poblacions romanents.
Egalaments, en marc deth projècte s’a previst era consolidacion d’aguesta e d’autes poblacions existentes en auti punts laguens ena vessanta nòrd deth Parc Nacionau d’Aigüestòrtes e Sant Maurici. Aguesti petiti nuclèus de cabilats se trape isoladi dera rèsta de poblacions dera espècia dera Val d’Aran, o apoiridien auer desapareishut recentaments.
Ara fin d’evitar problèmes de consanguinitat e garantir era viabilitat a long termini d’aguesti grops de cabilats, se planificaràn reforçaments laguens deth Parc Nacionau damb exemplars provenenti de diferentes poblacions d’Aran. Totun, prèviaments ad aguestes operacions, es scientifics estudiaràn era situacion dera espècia en Aran entà saber exactaments guairi demoren e coma se distribuïssen.
Eth projècte LIFE+ LimnoPirineus
Eth projècte LIFE+ LimnoPirineus, coordinat peth Centre d’Estudis Auançadi de Blanes (CEAB) deth Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), ei destinat ara recuperacion d’abitats e espècies aquatiques de nauta montanha des Pirenèus.
Coma sòcis i participen era Universitat de Barcelona, eth Conselh Generau d’Aran, eth Departament de Territòri e Sostenibilitat dera Generalitat de Catalonha, e es empreses Forestal Catalana e Sorelló Estudis en Miei Aquatic.
Era Deputacion de Lhèida actue coma cofinançador.
Se realize entre 2014 e 2019, e preve ua inversion de 2,6 milions d’èuros, que 55% (1,4 milions d’èuros) ne seràn aportadi pera Union Europèa.
LIFE+LimnoPirineus perseguís melhorar er estat de conservacion d’abitats coma es “molleres”, es hònts carbonatades e es arrius e estanhs de nauta montanha. Entre es espècies objectiu a protegir i a bèri amfibis coma era gargolha ròia, eth tòtil e eth tritó pirenenc, era planta aquatica Luronium natans e eth cabilat (Cottus hispaniolensis).
Eth projècte se realize en tres espacis deth hilat Natura 2000 des Pirenèus: eth Parc Nacionau d’Aigüestòrtes e Estanh de Sant Maurici, eth Parc Naturau deth Naut Pirenèu, e er Estanho de Vilac plaçat ena Val d’Aran.
Marc Ventura, investigador deth Departament d’Ecologia Continentau deth CEAB-CSIC e coordinador deth projècte, explique qu’ “es principaus menaces qu’afècten aguesti abitats e espècies son era preséncia e proliferacion d’espècies invasores, qu’an un impacte negatiu sus es espècies autoctònes. Tanben les afècten negativaments eth pasturatge excessiu, era freqüentacion toristica en bères ues zònes fòrça transitades e es modificacions idrologiques deth nivèu freàtic ocasionades principauments pes òbres idrauliques. Ua auta menaça ei eth risc d’extincion en cas d’espècies coma era planta aquatica Luronium natans e eth cabilat (Cottus hispaniolensis), risc qu’ei a causa der anautit grad d’isolament des sues poblacions”.