Eth departament d’Agricultura, Ramaderia e Miei Naturau deth CGA, a realizat desparièrs accions entà melhorar er emplaçament des comades entath bestiar en Estanho de Vilac, entà que arribe mens quantitat d’aigua ar estanh e poder estabilizar eth nivèu dera aigua a ua còta que non afècte era vegetacion e es espècies aquatiques d’aguesta zòna e, entà restaurar es abitats lenitics e espècies aquatiques d’interès comunitari dera Nauta Montanha des Pirenèus.
Aguesti trabalhs, son includidi laguens deth projècte Life Limno Pirineus- Life + Natura, que promò accions de conservacion e recuperacion d’abitats e espècies de flòra e fauna enes espacis protegidi dera Union Europèa, integradi ena xarxa Natura 2000, qu’eth Conselh Generau d’Aran, n’ei beneficiari.
Eth conselhèr d’Agricultura, Ramaderia e Miei Naturau deth CGA, José Enrique Arró, expliquèc que “damb era melhora des emplaçaments des comades, s’a artenhut estabilizar es cicles naturaus de uedatge e ramplit d’aigües, en tot regular era entrada d’aigua ar estanh, qu’a causa des aportacions d’aigua des comades, auie aumentat era sua còta d’aigua permanenta en tot méter en perilh era existéncia des espècies”.
Era accion que a realizat SAVA SL, a consistit ena adeqüacion dera zòna de dus comades metalliques naues entà regular era entrada d’aigua ar estanh, eth subministrament e ubicacion dera manja damb es canaus, era modificacion dera escometuda d’aigua entà alimentar er estanh, era delimitacion dera pista forestau e er emparament der estanh entà evitar possibles accidents o actes de vandalisme en tot limitar eth pas de veïculs, ara des autorizadi, ath laguens deth Estanho de Vilac.
Es espècies autoctònes der estanho de Vilac
Aguesta accion deth departament d’Agricultura, Ramaderia e Miei Naturau deth Conselh Generau d’Aran includida en projècte Life Limno Pirineus Life + Natura, a servit entà preservar e regenerar es espècies aquatiques e semi-aquatiques autoctònes uniques deth Estanho de Vilac.
– Gargolha Ròia:
Era gargolha ròia ei ua espècia de anfibiosemi-aquatic dera familha des ranidis que trobam ena major part d’Euròpa. En Catalonha a er extrèm meridionau deth sòn airau de distribucion.
Ei ua gargolha de color cambiant damb tonalitats que van deth verd oliva ath ròi. A eth desaunor timpánica escura e dus plecs glanducambialars longitudinaus ena esquia. Era longitud deth còs des adults ei d’entre 6 e 9 cm.
Es cabosi de gargolha ròia son principauments herbivors que s’alimenten de plantes e quauqui petiti invertebrats mès se convertissen pleaments carnivores ath progresar eth sòn desvolopament enquia arribar a adults.
– Tòtil:
Tòtil, ei ua espècia de anfibi que trobam des deth nòrd oèst d’Euròpa enquia grana part dera Peninsula Iberica damb era excepcion d’Andalosia. Ei un grapaud de mesura petita (non sòl excedir de 5 cm) qu’a un aspècte espompit damb uelhs prominents, pupila verticau e iris daurat. Era pèth ei graüda damb petites verrugas soent acorropades en dues arrues lateraus. S’alimente de artrópodos en generau (mosques, babaus, aranhes …) Mentre en fasa larvaria pòt tanben alimentar-se de matèria vegetau, carn mòrta e invertebrats aquatics.
– Luronium:
Eth Luronium ei ua planta aquatica que viu en basses e estanhs en oèst e centre d’Euròpa. Ena Peninsula Iberica sonque trobam en 5 petiti airaus a on forme nuclèus isoladi. Presente huelhes caulinares flotantes o aerianes, de <4 cm de long, huelhes immergides lineares e flors de 3 huelhons blanqui damb un desaunor auriòu ena basa.
Aguest petit macròfit viu en abitats fòrça sensibles e presente poblacions escasses e fluctuants. Era sua distribucion ei fòrça fragmentada sense possibilitat d’escambi entre poblacions ei per açò qu’en Pirenèu ei classificada coma espècia menaçada.
Cap arrebrembar que, er entratge e proliferacion de peishi enes lacs de nauta montanha, originariament liures de fauna ictica, contunhe d’èster era principau menaça que li son sometudes es poblacions que viuen en Pirenèu.
