Eth cors ei adreçat tà persones en caumatge o demandants d’aucupacion.
A compdar deth deluns, dia 2 de junh, s’a iniciat ena ETEVA un nau mòdul de formacion deth cors de torisme tà persones en caumatge o demandants d’aucupacion.
Pendent aguesta prumèra setmana se pòden incorporar naui alumnes. Eth mòdul, de 180 ores, finalizarà eth dia 5 de junhsèga e se realice en orari de tardes (16h00 a 21h00).
Entà mès informacion podetz picar ara Escòla de Tecnics Esportius dera Val d’Aran (ETEVA) 973 64 45 95.
Es contenguts son:
1. Eth sector toristic
Origina e evolucion istorica deth fenomèn toristic. Factors qu’influïssen en sòn desvolopament. Dinamica des fluxi toristics. Era organizacion deth sector. Eth marc juridic, economic e sociau. Administracions Publiques competentes en matèria de torisme. Aufèrta e demanda toristica: recorsi, servicis, equipaments e productes toristics. Era estructura de comercializacion en sector. Operadors toristics: foncions que desvolòpen. Procès de creacion, metuda en marcha, desvolopament e prestacion des servicis toristics.
2. Organizacion territoriau e planificacion estrategica
Es plans d’organizacion territoriau e era sua incidéncia en desvolopament toristic. Nòrmes. Hònts d’informacion sus era aufèrta, demanda, estructura, evolucion e tendéncies des productes toristics locaus. Analisi e aplicacion de tecniques d’identificacion e catalogacion de recorsi toristics. Era investigacion de mercats coma estrument de planificacion en sector. Metòdes quantitatius e qualitatius. Aplicacions estadistiques. Analisi e aplicacion de tecniques de planificacion estrategica de productes e destinacions toristiques. Posicionament estrategic dauant dera competéncia.
3. Creacion e desvolopament de productes e servicis toristics locaus
Analisi comparativa e caracterizacion des desparièrs tipes de productes e servicis toristics locaus. Definicion, redefinicion e desvolopament de productes toristics locaus. Fases e execucion. Dessenh e desvolopament de servicis. Projèctes de creacion, desvolopament e melhora de productes toristics: oportunitat, viabilitat e plan d’execucion. Finançament de projèctes. Gestion de projèctes. Fases deth cicle de vida d’un producte toristic locau. Gestion d’iniciatiues toristiques.
4. Marqueting operacional e marqueting mix en sector d’ostalaria e torisme
Justificacion deth besonh deth marqueting en marc deth sector d’ostalaria e torisme. Definicion de marqueting operacionau e caracterizacion des variables en que se base: producte/servici, prètz, comercializacion, distribucion e comunicacion. Peculiaritats de dites variables en dessenh e comercializacion de productes toristics locaus. Eth procès de segmentacion de mercats e definicion de public objectiu. Estruments de comunicacion segontes tipe de producte toristic locau: identitat corporativa, mèrca, publicitat, publicacions, relacions publiques, hèires toristiques, amassades professionaus entre ofertants de productes toristics e organizadors de viatges e d’auti. Planificacion, contraròtle d’accions de comunicacion e organizacion d’eveniments promocionaus. Plan de marqueting. Viabilitat e plan d’execucion. Nòrma reguladora dera comercializacion de productes e mèrques.
5. Eth sistèma de servucción en sector d’ostalaria e torisme
Elements entà ua teoria dera serviccion. Justificacion e importància deth sòn emplec. Peculiaritats dera aplicacion deth sistèma de serviccion entara creacion e desvolopament de productes toristics locaus.
6. Utilizacion des naues tecnologies entara promocion dera destinacion e entara creacion e promocion de productes toristics der entorn locau
Webs e portaus toristics. Tipologies e foncionalitats. Lotjament e posicionament des pagines en Hilat. Cercaires. Marqueting e comèrç electronic en contorn toristic.
7. Aproximacion ath desvolopament sostenible.
Entratge ath desvolopament sostenible: aspèctes economics, ambientaus e socioculturaus. Eth desvolopament sostenible entà planificadores locaus. Era importància der ambient entath desvolopament toristic. Impactes ambientaus. Aparicion e desvolopament dera interpretacion der auviatge naturau coma estrument entara sua preservacion e avienta utilizacion coma recors toristic. Era gestion ambientau en torisme: consum energetic e aigua, tractament de residus, d’auti aspèctes. Plan de melhora ambientau laguens era politica
de qualitat.