En debat i intervengueren Àlex Moga, deputat de CiU en Parlament de Catalunya e alcalde de Vielha e Mijaran, qu’a estat eth deputat relator dera ponéncia, Josep Cosconera (ERC), Òscar Ordeig (PSC), Dolors López (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carina Mejías (C’s) e Isabel Vallet (CUP).

Des dera lòtja lo seguic ua delegacion d’Aran, entestada peth sindic d’Aran, Carlos Barrera.

Ager pera tarde era cramba deth Parlament de Catalunya hec eth prumèr debat dera proposicion de lei deth regim especiau d’Aran. Com qu’eth tèxte a estat redigit pera ponéncia conjunta e lo signen toti es grops parlamentaris, non se presentèc cap esmenda ara totalitat, de sòrta que seguirà era tramitacion parlamentària damb eth debat dera comission e ponéncia abantes de tornar ath plen entath debat finau.

Era proposicion establís eth regim especiau d’Aran damb er objectiu de protegir-ne eth caractèr singular, es drets istorics e era identitat, e lo definís coma entitat territoriau singulara” damb “personalitat juridica pròpria e plea capacitat e autonomia”. Atau, eth tèxte arreconeish en Aran “eth dret e era realitat dera organizacion institucionau, politica e administrativa” pròpria e li garantís es competéncies, es recorsi e era autonomia entà ordenar, governar e gerir es ahèrs publics e es interèssi generaus deth sòn territòri”.

Atau madeish, eth tèxte definís es competéncies deth Conselh Generau d’Aran e li n’atribuís de plees, entre d’autes, eth foment e era promocion dera cultura aranesa e era conservacion, gestion e administracion deth patrimòni culturau; cree era comission bilaterau Generalitat- Conselh Generau coma organ permanent de relacion entre totes dues administracions; fixa er aranés coma lengua oficiau en Aran e en Catalunya, amassa damb eth catalan e eth castelhan, coma idiòma que toti an eth dret de conéisher e utilizar, coma lengua d’usatge deth Conselh, era administracion locau aranesa e es entitats que ne depenen e coma lengua veïculara e d’aprendissatge enes centres educatius d’Aran. Ath delà, eth tèxte establís qu’es pressupòsti dera Generalitat les cau includir un hons de cooperacion damb eth Conselh e qu’en ua futura organizacion territoriau deth país, Aran “non pòt èster includit ne cap division territoriau ne administrativa que non sigue eth madeish”.

Àlex Moga, defenec en aranés eth posicionament de CiU per çò qu’ei dera lei sus eth regim especiau d’Aran, que contunhe eth sòn tramit parlamentari dempús de superar eth debat ara totalitat ena cramba catalana. Moga destaquèc que damb era naua lei “eth Parlament da reconeishença ara plurinacionalitat de Catalunya” e que permeterà “hèr de Catalunya e d’Aran un exemple unic en Euròpa de reconeishença dera riquesa culturau e lingüistica, ua riquesa a exportar”. “Era lei”, contunhèc Moga, “a de renauir es relacions entre Catalunya e Aran, relacions de tu a tu que respècten eth passat, enfortissen eth present e projècten eth futur”. “Un futur damb Catalunya e en Catalunya”.

Àlex Moga reïterèc que Catalunya e aguest Parlament “son un exemple de çò qu’ei era diuersitat e era pluralitat, e non sonque de respècte se non de proteccion ara identitat aranesa, establida ena istòria, cultura, lengua e autogovèrn, qu’ei unic en tota Euròpa”. “Enfortir er aranesisme ei enfortir eth catalanisme”, concludic.