Vielha, 21 d’agost de 2018.- Aguest maitin entàs 11 ores un grop de 4 excursionistas francesi an alertat sus era desaparicion d’un d’eri, de 22 ans, pròp deth Pujau de Barlongueta, Montgarri (Naut Aran).
Era causa dera desaparicion a estat era trobada deth gojat damb ua ossa damb tres cadèths que, dempús de brèus moments front a front a mens de 10m dera ossa, a causat era fuga deth gojat. Segontes a explicat eth gojat, era ossa a mantengut ua actitud defensiva, enquia qu’es cadeths an estat sufisentaments luenh, era les a seguit. Non a mostrat agressivitat ne a atacat ath gojat, mès s’a mantengut fèrma deuant des gèsti e es crits deth gojat enquia qu’es cadeths s’an aluenhat.
Seguidament eth gojat a escapat deth lòc en tot córrer montanha ensús e per aguest motiu es sòns companhs (entre eri eth pair e un frair) non ac an pogut localizar e an avertit ath 112 d’emergéncies. Quan eth gojat a arribat a un lòc damb cobertura telefonica a enviat era sua localizacion e estat rescatat rapidaments. En dispositiu an participat es Pompièrs d’Aran, era Unitat Aeriana des Agents Ruraus, es Agents de Miei Ambient deth Conselh Generau d’Aran e es Mossos d’Esquadra.
Segontes a explicat eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, er excursionista s’a espantat ar interpretar qu’era ossa, qu’anaue acompanhada de tres cadèths, auie prenut era madeisha direccion de fuga qu’eth frair e que les volie atacar.
Es Agents de Miei ambient an trilhat era zòna damb gossets adiestradi e an pogut localizar peus dera ossa, que serviràn entara sua identificacion genetica, e recuperar quauqua fòto enes camèras de fototrampa pròplèus ena zòna. En aguestes camèras s’obsèrve ua ossa adulta que correspon fòrça probablaments ara qu’a causat er incident.
Cau arrebrembar qu’era actitud que cau mantier deuant un os ei hèr-se sénter de luenh e, s’era trobada ei a cuerta distància e er os ja mos a detectat, aluenhar-se lentaments deth lòc en tot parlar en votz nauta, tostemp de forma que er os veigue claraments que non i a cap amenaça entà eth o es sues creatures. Non s’an de hèr gèsti agressius ne cridar, dat qu’açò poderie interpretar-se coma un perilh per part der animau.
